Blog

Com funciona la llei D'Hondt: així es reparteixen els 350 escons del Congrés

Els escons del Congrés es reparteixen província a província amb el mètode D'Hondt: es divideixen els vots de cada partit entre 1, 2, 3… i els quocients més alts s'emporten els escons. Ho expliquem amb un cas real del 2023.

· 3 min de lectura

Un hemicicle de punts de colors i una taula amb els vots dividits entre 1, 2 i 3.

El Congrés té 350 escons, però no es reparteixen amb els vots de tot Espanya: cada província escull els seus propis diputats, i a cadascuna s'hi aplica el mètode D'Hondt. És el motiu pel qual el percentatge de vots d'un partit a Espanya i el seu percentatge d'escons no coincideixen.

Pas 1: quants diputats escull cada província

La llei dona a cada província un mínim de dos diputats, i a Ceuta i Melilla un cadascuna. Els 248 restants es reparteixen segons la població. El decret de convocatòria fixa la xifra de cada província: Madrid escull més de 30 diputats; Terol, tres, i Sòria, dos.

Al mapa electoral pots veure quants escons té cada província i com es van repartir el 2023 i el 2019.

Pas 2: la barrera del 3 %

A cada província, només entren en el repartiment les candidatures que obtenen almenys el 3 % dels vots vàlids. Els vots vàlids són els de les candidatures més els vots en blanc; els nuls no compten.

A la pràctica, la barrera només pesa a les províncies més grans: a les petites, un partit amb el 3 % dels vots és lluny de treure escó igualment.

Pas 3: dividir i ordenar

Es prenen els vots de cada candidatura que ha superat la barrera i es divideixen entre 1, 2, 3… fins al nombre d'escons de la província. Els escons van als quocients més alts, de més gran a més petit.

Un cas real: Girona, 2023

Girona escull 6 diputats. Aquests són els vots de les cinc candidatures amb més suport a les eleccions de juliol del 2023 (resultat definitiu, amb el vot des de l'estranger), dividits entre 1, 2 i 3. En negreta, els sis quocients més alts, que són els que s'emporten els escons, numerats per ordre:

Girona, eleccions al Congrés del 2023: vots dividits entre 1, 2 i 3
CandidaturaVots÷ 1÷ 2÷ 3Escons
PSC (PSOE)94.18794.187 (1r)47.094 (3r)31.3962
Junts63.58763.587 (2n)31.794 (6è)21.1962
ERC47.83347.833 (4t)23.91715.9441
Sumar35.59835.598 (5è)17.79911.8661
PP31.61631.61615.80810.5390

El sisè escó va ser per al número dos de la llista de Junts, amb un quocient de 31.794. El quocient següent més alt era el del PP, amb 31.616: al PP li van faltar 178 vots per prendre aquest escó a Junts i treure el seu primer diputat a Girona. Vox (22.864 vots) i la CUP (18.317) van superar la barrera del 3 % (9758 vots), però en van quedar lluny.

Va ser un dels marges més estrets de tot Espanya el 2023: 178 vots, en una província on van votar més de 325.000 persones.

Per què la mida de la província importa tant

Amb pocs escons, el mètode D'Hondt deixa fora molts vots. En una província que escull tres diputats, un partit sol necessitar al voltant d'una quarta part dels vots per treure'n un. A Madrid, amb més de 30, superar la barrera del 3 % sol ser suficient.

Per això un mateix percentatge de vot a Espanya es converteix en més o menys escons segons on es reben els vots: concentrats en unes poques províncies o repartits per totes.

Mites habituals

  • «El vot en blanc va al partit més votat.» Fals. El vot en blanc no es reparteix entre ningú: només apuja una mica la barrera del 3 %. Ho expliquem a vot en blanc, nul i abstenció.
  • «L'abstenció beneficia els grans.» No directament: qui no vota no entra en cap càlcul. Però com menys vots hi ha, menys vots calen per a un escó.
  • «El Senat també es reparteix amb la D'Hondt.» No. Al Senat es vota persones i guanyen els candidats més votats. T'ho expliquem a com es vota al Senat.

Fonts

Has vist un error o una dada desactualitzada? Escriu-nos i ho corregirem.

Continua llegint