Blog

Després del 29N: de l'escrutini a la investidura, pas a pas

Els resultats de la nit són provisionals; l'oficial arriba amb l'escrutini de les juntes a partir del 4 de desembre. El 23 de desembre, a les 10:00, es constitueixen el Congrés i el Senat. Després, el Rei consulta els grups i proposa un candidat, que necessita 176 sís o, 48 hores després, més sís que nos. Si en dos mesos ningú no ho aconsegueix, es repeteixen les eleccions.

· 6 min de lectura

Un full de calendari amb el 23 de desembre i un hemicicle d'escons grisos.

Diumenge 29 de novembre sabrem aquella mateixa nit quants escons té cada partit. Però entre el recompte i un nou Govern hi ha unes quantes setmanes i uns quants passos, tots amb els terminis fixats a la Constitució, la llei electoral i el reglament del Congrés.

  1. 29 de novembre: el resultat provisional

    En tancar els col·legis, cada mesa compta els vots i el Ministeri de l'Interior publica el recompte provisional. No té validesa legal: serveix per informar.

  2. Del 4 al 7 de desembre: l'escrutini oficial

    Les juntes electorals provincials repassen les actes originals, sumen el vot des de l'estranger i proclamen els diputats i senadors electes de cada circumscripció.

  3. 23 de desembre, 10:00: es constitueixen les Corts

    El Congrés i el Senat de la XVI legislatura fan la sessió constitutiva, tal com fixa el decret de convocatòria. Elegeixen els seus presidents i les seves Meses.

  4. Després: consultes i investidura

    El Rei es reuneix amb els representants dels grups polítics i proposa un candidat a la Presidència del Govern, que se sotmet a la votació d'investidura del Congrés.

Fins al 23 de desembre

El recompte de la nit l'expliquem a qui compta els vots. El resultat oficial és el de l'escrutini general, que comença el divendres 4 de desembre i ha d'acabar com a molt tard el dilluns 7. En acabar, cada junta proclama els electes i els lliura la credencial.

Contra la proclamació es pot presentar un recurs contenciós electoral en els tres dies següents. El resol el Tribunal Suprem. Després, la Junta Electoral Central publica els resultats oficials al BOE.

Mentrestant, el Govern continua en funcions: la Constitució diu que cessa després de les eleccions, però continua fins que pren possessió el nou. En funcions no pot, per exemple, presentar els Pressupostos ni projectes de llei.

La sessió constitutiva

El dimecres 23 de desembre a les 10:00 es reuneixen per separat el Congrés i el Senat. Al Congrés, l'ordre és aquest:

  • Mesa d'Edat. Presideix provisionalment el diputat electe de més edat, amb els dos més joves com a secretaris. Es llegeixen el decret de convocatòria i la llista d'electes.
  • Presidència del Congrés. Cada diputat escriu un nom en una papereta. Guanya qui obté la majoria absoluta (176 vots); si ningú no l'obté, hi ha una segona votació entre els dos més votats i guanya el que té més vots.
  • Vicepresidències i secretaries. Cada diputat escriu un sol nom i surten elegits els quatre més votats en cada cas. Per això els partits negocien com repartir els seus vots per tenir llocs a la Mesa.
  • Jurament o promesa. Cada diputat jura o promet acatar la Constitució. Amb això, la credencial i la declaració d'activitats, adquireix la condició plena de diputat.

En els cinc dies següents es formen els grups parlamentaris. Calen 15 diputats, o com a mínim 5 si el partit va obtenir una mitjana del 10 % dels vots vàlids a les circumscripcions on va obtenir escó o el 3 % a tot Espanya. Són els requisits de la reforma del reglament de juliol del 2026, que s'estrenen en aquesta legislatura (abans eren el 15 % i el 5 %). Qui no hi arriba va al Grup Mixt.

Al Senat se segueix un procediment semblant. Als 209 senadors elegits el 29N s'hi sumen els que designen els parlaments autonòmics.

Les consultes del Rei

Després de constituir-se el Congrés, el Rei rep els representants designats pels grups polítics amb representació parlamentària. Amb el que li diguin, proposa un candidat a la Presidència del Govern a través de la presidència del Congrés.

La Constitució no fixa cap termini per a aquestes consultes ni per a la primera votació. I el candidat no ha de ser diputat, tot i que a la pràctica sempre ho ha estat.

La investidura

El candidat exposa al Congrés el seu programa de govern i demana la confiança de la Cambra. Després es vota:

  • Primera votació: necessita majoria absoluta, és a dir, 176 sís de 350.
  • Segona votació, 48 hores després: n'hi ha prou amb la majoria simple, més sís que nos. Per això les abstencions també decideixen.

Si obté la confiança, el Rei el nomena president del Govern; després jura o promet el càrrec i proposa els seus ministres, que també nomena el Rei.

Si no l'obté, el Rei pot proposar un altre candidat (o el mateix), amb el mateix procediment.

Si ningú no aconsegueix la investidura

Si passen dos mesos des de la primera votació i cap candidat no ha obtingut la confiança del Congrés, el Rei dissol les Corts i convoca noves eleccions, amb el referendament de la presidència del Congrés. Des del 2016, la llei electoral fixa que aquesta repetició se celebri el dia 47 després de la convocatòria, amb una campanya més curta, de vuit dies.

Ha passat dues vegades: el 2016, després de la investidura fallida de març, i el 2019, quan a les eleccions d'abril les van seguir les del 10 de novembre.

Quant es pot trigar a tenir Govern?

No hi ha un màxim fins a la primera votació d'investidura. Des d'aquesta votació, el termini és de dos mesos. El 2023, entre les eleccions del 23 de juliol i la investidura del 16 de novembre van passar 116 dies: les Corts es van constituir el 17 d'agost i abans hi va haver una investidura fallida, a final de setembre.

Qui governa mentrestant?

El Govern anterior, en funcions. S'ocupa del despatx ordinari dels afers públics i no pot presentar projectes de llei ni els Pressupostos.

Quan comencen a treballar els nous diputats?

El 23 de desembre, a la sessió constitutiva. Per tenir tots els seus drets han de presentar la credencial, la declaració d'activitats i jurar o prometre la Constitució.

Pot canviar algun escó després de la nit electoral?

Sí, a l'escrutini general, que suma el vot des de l'estranger. Ho expliquem a qui compta els vots.

Fonts

Has vist un error o una dada desactualitzada? Escriu-nos i ho corregirem.

Continua llegint