Coalicions i llistes conjuntes: com funcionen el 29N

A cada elecció, alguns partits decideixen presentar-se junts. La llei electoral ho permet i fixa com s'ha de fer. Aquí expliquem les regles i quines candidatures conjuntes figuren al BOE per al 29N, sense valoracions.

Qui pot presentar candidatures

Segons l'article 44 de la llei electoral, poden presentar candidatures:

els partits i les federacions de partits inscrits al Registre de Partits Polítics;
les coalicions que en formen diversos per a una elecció concreta;
les agrupacions d'electors, que no són partits i han de reunir un nombre mínim de signatures d'electors de la circumscripció.

Com es forma una coalició

Els partits que es volen presentar junts han de comunicar el seu pacte de coalició a la Junta Electoral en els deu dies següents a la convocatòria. Aquest any, amb el decret publicat el 6 d'octubre, el termini va acabar el 16 d'octubre. La comunicació inclou el nom de la coalició, les seves normes internes i qui la dirigeix. La Junta Electoral Central publica al seu web les coalicions vàlidament constituïdes.

Una coalició es pot presentar a totes les circumscripcions o només en algunes, i pot dur noms diferents a cada territori.

Després arriba el calendari de totes les candidatures: es van presentar del 21 al 26 d'octubre, el BOE va publicar les presentades el 28, les juntes les proclamen el 2 de novembre i el BOE publica les definitives el 3 de novembre.

Al Congrés: una sola llista

Al Congrés, una coalició presenta una llista tancada a cada província, com qualsevol partit. A la papereta hi apareix amb el seu nom i les seves sigles, i tots els seus vots compten junts per al repartiment d'escons amb el mètode D'Hondt i per a la barrera del 3 %.

Els escons que obté la coalició van als seus candidats per l'ordre de la llista, sigui quin sigui el partit de cadascun.

Al Senat: candidats que es presenten junts

Al Senat es vota persones. Cada candidatura presenta en una província com a màxim tres candidats (a les illes, Ceuta i Melilla, menys), tants com creus pot posar cada votant. Una coalició agrupa en la mateixa candidatura candidats de diversos partits, que apareixen junts a la papereta sèpia sota el nom de la coalició.

Com que surten escollits els candidats més votats, presentar-se per separat pot repartir els vots d'electors propers entre diversos candidats; una candidatura conjunta els presenta com un sol bloc. Cada votant continua decidint lliurement qui marca: pot votar candidats de candidatures diferents, coalicions incloses. Ho expliquem a com es vota al Senat.

Les candidatures conjuntes del 29N

Segons les candidatures presentades que va publicar el BOE el 28 d'octubre, es presenten en coalició, entre d'altres:

Candidatura	Cambra	On
Senado de Progreso (el PSOE amb altres formacions, segons el territori)	Senat	49 de les 60 circumscripcions
Frente Amplio (amb noms diferents segons el territori; a Catalunya, Comuns–Front Ampli per la Democràcia)	Congrés, i Senat a Catalunya	44 de les 52 circumscripcions del Congrés
EH Bildu–ERC	Senat	Àlaba, Biscaia, Guipúscoa i Navarra
ERC–EH Bildu	Senat	Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona
UPN–PP	Congrés i Senat	Navarra
Coalición Canaria–Primero Canarias	Congrés i Senat	Canàries
Unidad del Pueblo Canario (NC-BC, Podemos, IU, Sumar)	Congrés i Senat	Canàries

Les altres candidatures es presenten per separat. Les llistes definitives, que poden canviar si les juntes demanen corregir algun defecte, es publiquen al BOE el 3 de novembre. Pots consultar totes les candidatures, província a província i amb els seus candidats, a candidatures.

Un partit es pot presentar en coalició en una província i sol en una altra?

Sí. El pacte de coalició fixa en quines circumscripcions es presenta la coalició; a les altres, cada partit es pot presentar pel seu compte.

Si voto una coalició, a quin partit va el meu vot?

A la coalició. Els escons s'assignen a la candidatura, i dins d'aquesta a les persones per l'ordre de la llista (al Congrés) o pels vots que rebi cadascuna (al Senat).

Què passa després de les eleccions?

Els diputats i senadors escollits en una coalició formen després els grups parlamentaris segons les normes del Congrés i del Senat. Això ja no depèn de la llei electoral.